És difícil fer la història general d'un grup que ha tingut tants membres (més de 40) i ha perdurat durant tant de temps, caldrà però fer un inici, un desenvolupament i un present que s'estira cada cop més.
Fou a
l'any 1969 quan Josep Ripoll i Joan Artigues van trobar-se per a parlar de la
possibilitat
de crear una mena de col.lectiu que fes la música que volgués
sense caure en la dinàmica de fer paxanga tal i com feien la majoria, per no
dir tots, els grups de Lleida. El primer pas fou trobar una sèrie de gent que
volgués embarcar-se en aquesta nova experiència. El primer fou el germà de
Joan, l'Antoni i va seguir l'Albert Inglada. D'aquest encontre naixé el primer
VH el qual feu una actuació al Saló Parroquial de Santa Maria Magdalena amb
bastant d'èxit. Aquest primer concert fou anomenat "Ritme"
Hauríem d'esperar un any per tornar a veure el grup, aquesta vegada al local d'assaig de The Crows, antic grup de Josep.. com ja començava a ser norma, i així continuaria pels anys i anys, es va canviar a algú del grup. L'Albert ja no hi era, al seu lloc hi va entrar el "Titi", nom artístic d'Eugenio Bobillo el qual havia estat bateria de The Crows i amb diverses orquestres; també hi fore en Miquel Farrero a la guitarra, amb el nom de "Descarga!"
L'any 1972 es va fer el que seria el punt d'inflexió de VH. Crear un grup totalment acústic amb la baixa de Titi i Farrero i l'entrada de Joan-Enric Farreny. Es va fer una actuació memorable als Huracans del carrer Major. Quatre guitarres i quatre veus no es veia gaire sovint en un grup de música "moderna". A partir d’aquí ja es començaria a posar número als muntatges, sent aquest el VH3, amb el nom de "Projecte"
Però si
l'any 1972 fou un moment important no fou menys l'any següent. A la tardor de
1973 es
va donar entrada a un parell de músics que donarien un tomb a la música
de VH. Un fou el "Beethoven", de nom real Carles Juste que amb el seu
violí i flauta donà un aire fresquíssim al grup. L'altre fou Xavier Lafarga
que esdevindria amb els anys el compositor de la gran majoria dels textos del
grup així com el cantant i portantveu alhora de ser el cronista del grup per la
resta de la seva història.Durant aquest època es va dur a terme el muntatge "Flow"
de VH4.
També
fou important l'any següent on va entrar Toni Abad tocant els teclats. Toni
esdevindria posteriorment un dels artistes més vanguardistes d'art. Amb ell i
amb Robert "Morgan" Regué, Carlos Sanchez i Joan Cases es van fer
diversos concerts amb el muntatge "Hombre & Co." Fent servir per
primera vegada elements visuals als seus espectacles conduits per Lluis Sarrate.
Aquesta formació es va mantenir fins el 1976, data la qual és destacable perquè
marca un punt i apart de la filosofia del grup. D’aquesta època també
destaca el muntatge "Midnite Sun" de VH6.
La següent
iniciativa de VH va ser a començaments dels 80 i arran d'un concert en
homenatge a
John Lennon. El grup es va tornar a reunir dalt d'un escenari però
amb canvis substancials a la seva formació. Van marxar Toni, Carlos, "Beethoven",
Joan Cases i "Morgan" i van entrar Vicens Masana i Jesús Molina. Aquesta última incorporació fou definitiva perquè amb el pas del temps Jesús
esdevindria un dels puntals del grup a l'hora de la creació de nombrosos temes
al mateix temps que el seu segell personalíssim donaria un altre caire a la música
de VH. Durant els següents tres anys es van dur a terme els muntatges
"Bobololop Bobololup" de VH7 i "Mercury" amb
VH8 i VH9, sent aquestos dos darrers els primers en que VH filma les actuacions.
Aquesta pràctica continuarà en els següents anys disposant a partir d’ara d’un
arxiu molt interessant i extens.
Amb aquesta formació i amb la col.laboració esporàdica de Leo Delshams i Pep Tort es va sortir per primera vegada de Catalunya per anar a tocar a Andorra a l'any 1983.
Els anys
posteriors van mantenir el grup viu amb cançons més en la línea pop i fou a
l'any 1985
quan va entrar Manolo Costa a la bateria substituint Vicens que el
grup va guanyar en contundència i frescor. Aquesta formació es va mantenir
fins el 1992. VH10 va presentar el treball "Anima Drag"
al claustre de Roser a l’estiu del 86.
Durant aquest temps, VH entra per primera vegada a un estudi
de gravació, concretament a Aprilia de Barcelona per gravar, mesclar i editar
en un sol matí la cançó "Stretched mourning portrayed on faded canvas"
esdevenint així el primer tema que apareix en disc. A l'any 1988 va deixar el
grup un dels fundadors 
i creador de bastants temes, Joan Artigues. Sense ell i
amb un estil molt diferent d'etapes anteriors es van fer un parell de muntatges,
sent "Quimera" el més arriscat i poètic de tota la història del
grup. Considerat el concert més líric i intimista de VH, "Quimera"
va necessitar quatre anys per dur-lo a terme. En aquesta ocasió es va donar
entrada a Oscar Gutierrez "Guti" als teclats i amb la col.laboració
d'Àlex Escolà al violoncel.
Arribem
ja a l'any 1993, amb la formació 12. Aquí hi torna a haver canvis substancials
al si del grup. Marxen "Guti", Àlex i Manolo i entren Lluís Parisé
als teclats, Miquel Àngel Cabezas "Capets" a la bateria, Wifred
Tarrades a la trompeta, Brauli Navarro al saxofó i sobre tot Belén Alonso a
les veus. Aquesta darrera incorporació marcaria la línea vocal del grup. amb
una veu excepcional, Belén es farà quasi imprescindible per les futures
formacions de VH. Amb ells es fa el muntatge "If...".
Un parell
d'anys més tard es comença a preparar el VH13 amb les baixes de Wifred i
Brauli i entrant Alfons Sarábia en lloc de Lluís als teclats. Amb ells es va
encetar una nova etapa durant la qual va veure el retorn momentani de Joan
Artigues per dur a terme un homenatge a la música del 68.
A començaments
del 2000 s'inicia la darrera època de VH. Amb el canvi de "Capets"
per Jaume Piqué a la bateria comença el treball 14 del grup. Es prepara el
muntatge "Infinite Paradox" i es porta a terme durant el 2000 i 2001.
Memorable fou l'actuació a la Seu Vella de Lleida davant unes 600 persones,
sent de llarg el concert més multitudinàri de la història del grup. Durant
aquest muntatge es va projectar una pel.lícula recullint tota la vida de VH i
fent esment de tots els membres que havien passat pel grup fins aleshores. A
partir d’aquest moment, Josep Francesc Clotet es fa càrrec de les projeccions
per ordinador.
A l'inici del 2001 hi ha l'agradable retrobada de Xavier amb Jordi Batiste després de més de 30 anys, la qual cosa farà que Jordi s'incorpori temporalment a VH dalt de l'escenari de l'Escorxador el febrer del 2001.A l’abril, VH14 fa una actuació-assaig a l’Ateneu Popular de Ponent on per primera vegada recreen l’esperit i el decorat de La Guatlleta lluny del seu local de Fora’l Pont per fer un assaig de portes obertes. Titulen aquesta experiència, "Tres quarts de Quinze" en referència a l’esborrany del treball 15 del grup
A finals del mateix any, VH
guanya el premi Pentagrama per a nous compositors amb el treball "Infinite
paradox". El premi és la gravació d'un disc que es durà a terme
durant la primavera de 2002. Serà en aquest temps que es prepara el VH15;
també durant aquest any hi ha un canvi en el si del grup, sent ara Gerard Luque
el que se'n fa càrrec de la bateria passant Jaume a la percussió. Durant
els mesos de maig i juny es grava als Estudis Sonograma d'Albatàrrec el que
fins ara és el primer i únic disc sencer d'estudi. A l'agost es
masteritza als Music Lan Studios d'Avinyonet de Puigventós, a l'octubre es
dissenya el llibret i la portada i finalment al novembre s'edita "As long
as life endures" sota el segell Satchmo Records. Aquest disc el
componen dotze temes: quatre pertanyen a VH14 i es recuperen com
agraïment al premi atorgat per "Infinite paradox"; els altres 8 son
nous. Totes les cançons son de Jesús excepte una que és d'Antoni.
La presentació del disc es va fer al Cafè-Teatre de l'Escorxador el 20 de
desembre de 2002.
Durant
els següents mesos, VH fa alguna actuació presentant el disc ja amb l’aportació
de Jordi Batiste a les veus. És destacable la que fan a l’Slàvia de Les
Borges Blanques on obren el "Primer Memorial Hervé Tarrats"
amb un gran èxit, tant de públic com de crítica. Els mateixos VH reconeixen d’haver
fet una de les seves millors actuacions en molt de temps.
Som a l’any 2003
i VH ja comença a preparar el proper treball que esdevindrà realitat a l’any 2004 amb el títol de "Full Circle"
ja com a VH16. Continuen les trobades a cal 
Jesusín, una casa que
Jesús té a Cabanabona; a ca la Sandra, una casa que Gerard té a
Tabac, i a cal Xispa, una casa que Jordi té a Sant Esteve de’n Bas
tot treballant temes nous. No hi ha cap canvi en el si del grup, si bé en
alguna actuació hi falta o bé Jaume o bé Jordi, tots dos per motius
professionals. S’inicia la mini-gira al Café del Teatre de l’Escorxador
al gener del 2004 (amb el nom temporal de "Fixteen" en
referència al trànsit entre el 15 FIfteen i 16 siXTEEN), per seguir durant
els següents mesos per l‘Smiling Jack i la Universitat. "Full
Circle" el componen 15 temes nous que s’han anat fent a partir de
l’estiu del 2002 i fins el final del 2003.
Durant aquest temps, Belén ha editat un disc de jazz anomenat "Cut Loose" amb gent d’alta volada en el món del jazz espanyol. Al disc es reculleixen temes estàndards i s’inclou hi una peça de VH12 "Secrets through the night". Jordi Batiste també ha tret un disc en solitari "Fotofòbia", el qual és considerat millor treball d’autor de l’any 2002 per la crítica segons la votació feta a la revista Enderroc. Mesos més tard Jordi reorganitza la llegendària Màquina! per tornar a tocar, cosa la qual el fa perdre’s algun concert de VH16 per coincidència de dates